Primera entrada a l’apartat de cultura del nostre web. Ací vos deixem una mostra de la partitura manuscrita del nostre himne, realitzat per Pellicer i Carrascosa, amb el títol original “Plaça del Cabdill”

A més a més, vos deixem un article publicat al llibret del 2007 amb el títol “El cercle es tanca” i realizat pel nostre Alberto Primo:

El cercle es tanca

Durant un bon grapat d’anys hem publicat en el nostre Llibret de Falla reproduccions de diverses partitures i lletres del nostre himne.

Els motius han segut diversos: per un costat, la transmissió d’este patrimoni tan important de la nostra Comissió. La correcta transmissió, deguem afegir, perque si vos fixeu, per exemple, en la lletra, vos resultarà molt difícil trobar en un acte a dos fallers que el canten de manera idèntica, paraula per paraula (hi ha un problema en el “foc” i el “joc” que no s’acaba d’aclarir…). Els esforços anaven en eixa direcció: cantem l’himne, sí, pero cantem-lo tots igual. Segur que algo hem millorat este aspecte.

Un atre motiu té molt que vore en una paraula que hem utilitzat un poquet més amunt: patrimoni. Perque segurament, el nostre himne serà un dels més antics, si no el més antic, dels que es canten en les diverses comissións que hi ha en Alzira. La primera notícia que tenim d’ell és de l’any 1931 i és en el Llibret de la Falla de la ”Penya Cascabel” (precursora de les posteriors comissións que han plantat falla en la Placeta), en lletra de Filiberto Castillo i música de Juan Pellicer. D’allà cap ací la lletra ha evolucionat, perque en principi la lletra sempre tenia que vore en lo que es plantava com a monument (els més majors del poble encara la coneixen com la “cançó del negret”, perque un any el tema central de la falla era la figura d’un negre, tal volta inspirada per la película “El negro que tenia el alma blanca”, que és de l’època). Després començà a escriure’s ja com a himne de la falla pur i dur i unes voltes es canviaven paraules pels canvis de nom de la Plaça i atres… no sabem per què. La qüestió és que l’himne és totalment original (en lletra i en música), és molt nostre i deguem sentir-nos molt orgullosos d’ell, encara que al començar a cantar-lo moltes vegades ens entre la vergonyeta, sobretot en el “ta-tarara-tatà” del principi…

Precisament per a evitar esta vergonyeta, pensàrem que lo millor seria que en el moment d’interpretar-lo hi haguera música de fons per a que ningú tinguera que donar el primer pas i cantar-lo al ritme de la música, que és com toca.

Diversos intents es feren i a tots els que han fet alguna volta algo al respecte, vaja per davant el nostre reconeiximent, pues la cosa no era fàcil, pero cap d’ells va acabar de cuallar, unes voltes per que la música anava massa depressa i atres perque era massa lenta, i inclús hem tingut en el Casal alguna orquesta que el tocava de manera prou acertada… Però el sentiment general era de poc convenciment (açò, clar està, es veu en les cares de la gent quan sona la música).

I arribem així al moment actual i a la incorporació a la Comissió de dos fallers “de carrasca”, que venen poc però per a lo poc que venen, venen prou, i dic açò perque els dos són músics professionals i per motius de treball viuen l’un en San Javier (Múrcia) i l’atre en Villanueva de Gàllego (Saragossa). Es tracta de Bernardo Pérez Pellicer i Fernando Parrilla Climent.

Mijançant la gestió de Bernardo en el seu nebot Patri, contractàrem a la xaranga “L’Akafrà”, i l’elecció no pogué ser més acertada. Esta gent té moltes ganes de marcha i ademés s’ha creat un bon ambient entre els músics i els fallers que fa que la festa siga millor. La prova és que en este exercici mos acompanyaràn en els passacarrers per tercer any consecutiu.

Per la seua part, Fernando es va emportar la partitura de l’himne cap Saragossa i aprofitant que la banda de música de la que és director en Villanueva de Gállego anava a gravar un CD, demanà permís al President de la mateixa i en un “kit-kat” durant una de les sessions, es va gravar també el nostre himne, per tot lo qual li estem molt agraïts tant al President, D. Pedro Bueno, com a tots els músics que participaren. L’any passat, en vespres de falles, Fernando portà unes quantes còpies i en escoltar-lo em va paréixer que la falla havia pujat de categoria Especial a Súper-Especial…

Però el Mestre Parrilla no es va poder quedar fins la reunió de després de la “Cremà” (en Saragossa em pareix que no fan falles), així que entrà el Mestre Pérez en acció i en acabar el passacarrers vespertí, va repartir unes partitures als membres de ”L’Akafrà” i utilitzant una cullera (les batutes se mos havien acabat), els va dirigir en un chicotet assaig (que va quedar prou bé) en el Cau del Cacau.

En vista de l’èxit, abans de la reunió del dia 19 de Març, Bernardo va repartir partitures en la lletra per les taules (les deixava entre la tassa de chocolate i l’ensaimada), i en acabar la reunió, la xaranga pujà a l’escenari i després de fer el seu “show” va interpretar l’himne mentre els fallers (esgotats, però drets) el cantàvem en la mateixa “il·lusió i alegria” que la primera volta (i és que ho era).

De nou teníem himne. El cercle s’havia tancat.

Partitura de l’himne que va repartir Bernardo Pérez el 19 de Març de 2006, després de la 1ª reunió de l’exercici. L’autoria d’esta partitura s’atribuix a Manuel Carrascosa, pare del que fou faller del mateix nom, que va actualitzar, en 1973, la partitura original de Filiberto Castillo.